Un projecte globalitzat de l'Institut Torrent de les Bruixes
La pintura del Renaixement
La pintura medieval
La pintura de l'època medieval havia estat una pintura (amb alguna excepció) religiosa, on s'utilitzava una perspectiva jeràrquica, és a dir, es representava a mida gran la figura més important des del punt de vista religiós o social. El paisatge no tenia importància, en tot cas omplia d'una forma plana el fons de la composició. No havia perspectiva.
​
Aquestes característiques les trobem sobretot en la pintura romànica. En la pintura gòtica sí que es veu una evolució que ens deixarà a les portes del Renaixement (el Trecento italià)
​​
Característiques de la pintura renaixentista
En la pintura del Renaixement, els artistes europeus van començar a pintar imatges realistes del món. Van aprendre a pintar persones i animals reals i es van convertir en experts en crear la il·lusió de profunditat i distància en parets i teles planes, mitjançant la tècnica de la perspectiva.
​
Itàlia va ser el bressol de la pintura i, en general, de l'art del Renaixement. Això va ser al segle XV.
​
La pintura del Renaixement té aquestes característiques:
​
-
Hi ha una evocació de l'antiguitat clàssica, la bellesa idealitzada de la qual pretenien prendre com a exemple.
-
Els quadres se situen en paisatges naturals, que s'intenten recrear amb fidelitat.
-
La figura humana es converteix en centre i mesura de totes les coses. L'estudi de l'anatomia, fins i tot la realització d'autòpsies, ajuda els artistes a comprendre la realitat del cos humà i els seus mecanismes de moviment, de manera que els representen de forma més realista, tot i que sovint idealitzada.
-
Hi ha un domini de la perspectiva i de les tècniques compositives.
-
Hi ha efectes de llums i ombres com el clarobscur o la grisalla. D'aquí tècniques noves com l'esfumat (efecte boirós, tècnica en la qual va destacar Leonardo da Vinci).
-
S'estén l'ús de la pintura a l'oli en llenç.