Un projecte globalitzat de l'Institut Torrent de les Bruixes
Da Vinci, el pintor
CLXV. De la perspectiva aèria
Hi ha una altra perspectiva que es diu aèria, ja que per la varietat de l'aire es poden conèixer les diverses distàncies de diversos edificis, acabats en el seu principi per una sola línia; com per exemple: quan es veuen molts edificis a l'altra part d'un mur, de manera que tots es manifesten sobre l'extremitat d'aquest d'una mateixa magnitud, i es vol representar-los en una pintura amb distància d'un a un altre. L'aire s'ha de fer veure una mica gruixut; i ja se sap que, d'aquesta manera, les coses que es veuen en l'últim terme, com són les muntanyes, respecte a la gran quantitat d'aire que s'interposa entre elles i la vista, semblen blaves i gairebé del mateix color que aquell, quan el sol està encara a l'Orient. Això donat per descomptat, s'ha de pintar el primer edifici amb la seva tinta particular i pròpia sobre el mur; el que estigui més allunyat ha d'anar menys perfilat i una mica blavós; el que s'ha de veure més enllà es farà amb més blau, i aquell que hagi d'estar cinc vegades més apartat, se li donarà una tinta cinc vegades més blava; i d'aquesta manera s'aconseguirà que tots els edificis pintats sobre una mateixa línia semblin de la mateixa mida, i es coneixerà clarament quin està més distant, i quina és més gran.
​
LEONARDO DA VINCI: Tractat de la pintura*
L'obra pictòrica de Leonardo da Vinci
​
Quan Leonardo tenia 14 anys, va entrar com alumne en el taller de pintura d'Andrea del Verrocchio, un artista molt important a Florència que treballava per a la família Medici (una família poderosa i rica de la ciutat-estat de Florència).
Leonardo va començar com aprenent, netejant pinzells, però de mica en mica va aprendre a dibuixar amb perspectiva lineal, a pintar amb la nova tècnica a l'oli, a conèixer la química dels colors, i als sis mesos ja va fer la seva primera gran obra, L'adoració dels Reis Mags, que va deixar inacabada.
Han arribat fins als nostres dies un nombre molt petit de pintures de Leonardo, en part perquè sempre estava experimentant tècniques noves i li costava molt donar per finalitzades les obres.
No obstant això, aquests pocs treballs, juntament amb els seus quaderns de notes -que contenen dibuixos, diagrames científics i els seus pensaments sobre l'essència de la pintura-, han estat una gran aportació per a les generacions posteriors d'artistes. Per exemple, va inventar la tècnica del sfumato.
​
Leonardo també va desenvolupar tota una teoria de la pintura als seus escrits. Una recopilació de les seves reflexions pictòriques va ser publicada més tard amb el nom de Tractat de la pintura.
* Tractat de la pintura és una col·lecció dels escrits de Leonardo da Vinci inclosos en els seus quaderns sota l’epígraf general "Sobre la pintura". Els manuscrits es van començar a Milà mentre Leonardo estava al servei de Ludovico Sforza i van ser recopilats pel seu hereu Francesco Melzi. Es va publicar per primera vegada l'any 1651.
​
A continuació teniu algunes de les obres que ens han arribat de Leonardo da Vinci (si cliqueu a sobre obtindreu més informació):
