Els cels solen vessar els seus més rics dons sobre els éssers humans -moltes vegades naturalment, i per ventura sobrenaturalmente-, però, amb pròdiga abundància, solen atorgar a un sol individu bellesa, gràcia i enginy, de manera que, faci el que faci, tota acció seva és tan divina, que deixa enrere a les dels altres homes, la qual cosa demostra clarament que obra per un do de Déu i no per adquisició d'art humà.

 

Els homes van veure això en Leonardo da Vinci, la bellesa física no pot celebrar-se bastant, els moviments tenien gràcia infinita i les facultats eren tan extraordinàries que podia resoldre qualsevol problema difícil que el seu ànim es plantegés. Posseïa gran força personal, combinada amb la destresa, i un esperit i valor invariablement regis i magnànims.

 

I la fama del seu nom es va propagar a tal punt, que no només va ser celebrat en el seu temps, sinó que la seva glòria va augmentar considerablement després de la seva mort.

​

GIORGIO VASARI:  Vite de Pittori, Scultori e Architettorii. 1542-1550.

​

Clica aquí si vols llegir el text sencer

.

​