Un projecte globalitzat de l'Institut Torrent de les Bruixes
La pintura de l'època Medieval havia estat una pintura (amb alguna excepció) religiosa, on s'utilitzava una perspectiva jeràrquica, és a dir, es representava a un gran tamany la figura més important des del punt de vista religiós o social. El paisatge no tenia importància, en tot cas omplia d'una forma plana el fons de la composició. No havia perspectiva.
​
En la pintura del Renaixement els artistes europeus van començar a pintar imatges realistes del món. Van aprendre a pintar persones i animals reals i es van convertir en experts en crear la il·lusió de profunditat i distància en parets i teles planes, mitjançant les tècniques de la perspectiva lineal.
​
Quan Leonardo tenia 14 anys va entrar com alumne en el taller de pintura de Veroccio, un artista molt important a Florència que treballava per a la família Médicci (recorda que era una família poderosa i rica de la ciutat-estat de Florència).
Leonardo va començar com aprenent netejant pinzells, però de mica en mica va aprendre a dibuixar amb perspectiva lineal, a pintar amb la nova tècnica de l'òleo, la química dels colors, etc i als 6 mesos ja va fer la primera gran obra "L'adoració dels Reis Mags", què va deixar inacabada.
Han sobreviscut al temps un nombre molt petit de pintures de Leonardo. En part perquè sempre estava experimentant tècniques noves i li costava molt donar per finalitzades les obres. No obstant això, aquests pocs treballs, juntament amb els seus quaderns de notes -que contenen dibuixos, diagrames científics i els seus pensaments sobre l'essència de la pintura- han estat una gran aportació per a les generacions posteriors d'artistes. Per exemple, va inventar la tècnica de l'Sfumato.
​
A continuació teniu algunes de les obres que ens han arribat de Leonardo da Vinci (si cliqueu a sobre obtindreu més informació):
Heu d'escollir una de les obres anteriors, perquè...