"CAMBIO LUEGO EXISTO"
Per poder dir que ens adaptem als canvis primer hem de fer unes reflexions prèvies. Pensem en la situació que hem viscut més recentment.
Et recordes del dijous 12 de març de 2020? Els que éreu al Torrent, a les 14.45h vau sentir per megafonia la Nieves García, la directora dient-vos que les classes quedaven anul·lades. La reacció que vau tenir va quedar enregistrada:
Aquest va ser el moment en què es va iniciar una variació radical en la nostra vida quotidiana. No sabíem què passaria a partir d'aquí. Teníem en ment que hauríem d'estar a casa uns dies, potser algunes setmanes. Però aquesta previsió inicial es va transformar en mesos...
​
Fem una reflexió grupal:
- Podeu recordar-vos del que vau pensar justament en el moment de marxar de l'institut o de l'escola ?
- Quan vau arribar a casa i vau sentir que us havíeu de quedar allà, que no podíeu sortir al carrer, què vau sentir?
- Potser pensàveu que no hauríeu de retornar a l'escola o a l'institut, però que podríeu veure els amics, els familiars, sortir a jugar al parc... Quin va ser el moment en què vau adonar-vos que no seria així ? Què vau sentir?
​
Anoteu a la pissarra diferents sentiments que vau experimentar aquells primers dies i aneu sortint de forma voluntària per encerclar-los:
Exemples: ràbia frustració impotència alegria resignació incomprensió
depressió tranquil·litat tristesa indignació alleujament avorriment
​
- Us va costar molt canviar el vostre dia a dia ? Què és el que més us va costar ? Per què ?
- Com us vau adaptar al canvi en la forma d'ensenyar de l'escola/institut ?
- Quina actitud us defineix (podeu triar-ne de diferents)?:
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Estruç: ocell vivent (tot i que no pot volar) més gros. És diu popularment que "amaga el cap sota la sorra quan hi ha un perill". Actitud de certs alumnes que van pensar: si m'amago i no dono senyals de vida, l'escola/institut no hi és, desapareix automàticament. El "perill" s'allunya...
Suricata: petit mamífer que viu a l'Àfrica. És conegut per la seva actitud expectant a la recerca de depredadors. Com aquell alumnat atent a les darreres novetats que apareixen al Classroom.
Dofí: mamífer aquàtic que té un llenguatge amb més de 400 paraules. A més de la seva intel·ligència, és destacable el seu caràcter social. És capaç d'ajudar a altres dofins que tinguin problemes, portant-los a la superfície a respirar si els cal. Com l'alumnat que ha treballat i ha ajudat els companys/es a sortir-se'n de les dificultats, tant acadèmiques com personals.
Elefant: mamífer considerat com l'animal terrestre més gran, dotats d'una gran memòria, entre d'altres qualitats positives. Com l'alumnat que va pensar "no em cal fer res, amb la meva prodigiosa memòria em recordaré de tot quan vagi a l'institut el curs vinent".
Castor: rosegadors semi-aquàtics coneguts per la seva habilitat en fer preses en rius i rierols per construir les seves llars als estanys que es formen. Com aquells alumnes que canvien la realitat que els toca viure i l'adapten per tal de fer-se el seu hàbitat i sobreviure millor.
Peresós: mamífers que s'han adaptat a la vida arborícola i han perdut la capacitat de caminar pel terra. Estat al qual han estat a punt d'arribar alguns alumnes que han minimitzat els seus moviments. El peresós es mou poc i, quan ho fa, ho fa molt lentament, perquè el seu consum de calories és molt baix i ha d'estalviar energia. Quina excusa tenen els alumnes?
Després que l'alumnat ha fet una reflexió, primer individual i després grupal de les seves actituds, veurem de forma col·lectiva el curtmetratge següent:
Podem trobar similituds entre el que veiem al curtmetratge i el que hem fet nosaltres:
1. Què fa la dona quan comença a notar que està perdent el seu treball?
2. Per què no deixa anar el que està fent? Per què és tan important per a ella?
3. Què pot significar per a ella la bufanda?
4. Quines similituds trobeu entre la seva actitud i la vostra? Ho deixeu anar tot quan trobeu alguna dificultat? Lluiteu fins al final ? A què us heu arriscat ?
5. Què pot voler dir el final del curtmetratge?
​