La religió romana era politeista i tenia un conjunt ben complex de creences, de ritus i supersticions.

Els romans temien i respectaven les seves divinitats, que eren relativament nombrosos. El més important era Júpiter, pare dels déus i dels homes. La majoria dels déus romans es van anar assimilant progressivament als grecs: van adoptar la mitologia dels déus grecs, con també les seves funcions i la caracterització que els havien atribuït; altres, en canvi, no tenien equivalència grega, com ara Janus, déu de les portes i els inicis, o Silvà, déu dels camps i dels boscos.