El nom romà dels ciutadans masculins i lliures constava de tres elements (tria nomina): praenomen, nomen i cognomen. Així, el nom complet de Juli Cèsar, per exemple, era Caius Iulius Caesar.

​

• El praenomen era el nom que s'atorgava a cada individu per diferenciar-lo de la gens o família a la qual pertanyia. Es feia servir sobretot en l'àmbit familiar o col·loquial i se solia abreujar. El praenomen Caius, per exemple, s'abreujava amb una c. Al començament, però, els fills s'anomenaven segons l'ordre en què havien nascut: primus, secundus...  El praenomen s'escollia d'un reduït ventall. Vegeu la taula de la part inferior.
   

• El nomen era el nom de la família al qual pertanyia l'individu que el portava. Era l'única de les tres parts que perdurava al llarg dels anys, com passa amb els nostres cognoms. Són exemples de nomen els següents: Iulius, Aurelius, Valerius, Flavius, Virgilius...
   

• El cognomen s'utilitzava per designar una qualitat física o mental de la persona o alguna característica que tingués rellevància. Marcus (M.) Tullius Cicero, conegut per nosaltres com a Ciceró, rebia el cognomen de Cicero (de cicer, que vol dir cigró) perquè, segons diuen, tenia el nas semblant a un cigró.

​

Les dones només tenien nomen i cognomen: rebien com a nomen la forma femenina de la gens o família en què havien nascut; per exemple, si el pare d'una noia tenia el nomen de Iulius, ella es deia Iulia. Si la família tenia més d'una filla, es feien servir els adjectius maior i minor. Nosaltres, però, hem elaborat uns praenomina i uns cognomina ficticis per a les dones, que podeu consultar a continuació.