Cada botiga constava d'una única sala que donava al carrer, i en aquesta hi havia un taulell d'obra. Solien estar senyalitzades amb rètols il·lustrats amb gravats. Algunes botigues, que els romans anomenaven tabernae, tenien una rebotiga al fons, i al sostre, un altell que servia de servia de dormitori als botiguers.

 

Les botigues estaven repartides per tota la ciutat, sense concentracions en un barri concret, ni la
unió d'un mateix tipus de botigues en un mateix carrer.

D'altra banda, existien mercats improvisats a l'espai lliure del fòrum, la plaça principal de la ciutat,  o als carrers propers. Eren parades que, cada matí, el venedor instal·lava en un lloc de molta concurrència i al migdia acabava la seva activitat fins l'endemà.

​

A partir d'aquests mercats a l'aire lliure, els romans van construir mercats coberts (macellum) on s'alineaven les parades a banda i banda d'un carrer central. És el més semblant als mercats actuals que existeixen en moltes ciutats, i també un precedent dels centres comercials.

​

Pel que fa a la seva estructura, el macellum era un edifici amb un pati central a l'aire lliure envoltat de pòrtics. El mercat es distribuïa en una o diverses plantes i la façana tenia una decoració molt elaborada,  que podia mostrar escultures, pintures i mosaics.